viernes, 19 de febrero de 2010
jueves, 18 de febrero de 2010
viernes, 12 de febrero de 2010
lunes, 8 de febrero de 2010
LES ULLERES DE LA SEUA NOVIA
ASSUMPTE: LES ULLERES DE LA SEUA NÓVIA
Un amic meu se'n va anar a Madrid en viatge de treball. Sabent que la seua novia necessitava unes ulleres per a la vista i, trobant la ocasió de comprar-li unes molt boniques i barates, va entrar en una òptica.
Després de veure unes quantes, es va decidir per unes i li les va comprar.....
La dependenta les va embolicar i ell va pagar el compte però, al anar-se,en compte d'agafar el paquet amb les ulleres, va agafar un altre molt paregut que hi havia al costat.
El paquet contenia unes bragues que una clienta de l'òptica acabava de comprar-se en una cotilleria.
El meu amic, no va adonar-se de l'equivocació; s'en va anar directament a correus i li va enviar el paquet a la seua nòvia junt amb una carta.
La nóvia al rebre-ho es va quedar molt estranyada amb el contingut, així que va obrir la carta i va llegir.....
Estimada Marta:
Espere que t'agrade el regal que t'envie, sobretot per la falta que et fan,ja que portes molt de temps portant les mateixes i açò són coses que s'han de canviar de tant en tant.
Espere haver encertat amb el model. La dependenta em va dir que era l´última moda, de fet em va ensenyar les seues i eren iguals.
Jo, per a comprovar si eren lleugeres, les vaig agafar i me les vaig provar allí mateix. No saps com va riure la dependenta, perquè eixos models femenins en els hòmens queden molt graciosos i més a mi, que saps que tinc uns trets molt prominents.
Una xica que hi havia allí em va ajudar també a decidir. Em les va demanar, es va llevar les seues i se les va provar perquè jo poguera veure l' efecte.
A esta xica li lluïen menys que a la dependenta, perquè el pèl li les tapava un poc pels costats, però encara així, em va paréixer que li quedaven molt bé.
Finalment em vaig decidir i te les vaig comprar. Posa-te-les i enseyna-li-les als teus pares, germans i, en fi, a tot el món, a veure que et diuen.
Al principi et sentiràs estranya..., acostumada a anar amb les velles, i últimament a no portar-ne cap...però sobretot, mira que no t'estiguen xicotetes, si no et deixaràn senyal quan te les lleves.
Ah, i vés en compte també que no t'estiguen grans, no siga que et caiguen quan vages caminant.
Perquè et siguen útils i resulten més boniques, m'han aconsellat que les neteges molt sovint.
Igualment em van recomanar que pares atenció amb els fregaments perquè acaben fent-se malbé.
Porta-les amb cura i, sobretot, mira de no deixar-te-les per algun lloc i les perdes, que tu tens el costum de llevar-te-les en qualsevol part.
En fi, ja no et vaig a dir res més....Estic desitjant veure-te-les posades. Crec que és el millor regal que podia fer-te.
Un bes. Carles
Un amic meu se'n va anar a Madrid en viatge de treball. Sabent que la seua novia necessitava unes ulleres per a la vista i, trobant la ocasió de comprar-li unes molt boniques i barates, va entrar en una òptica.
Després de veure unes quantes, es va decidir per unes i li les va comprar.....
La dependenta les va embolicar i ell va pagar el compte però, al anar-se,en compte d'agafar el paquet amb les ulleres, va agafar un altre molt paregut que hi havia al costat.
El paquet contenia unes bragues que una clienta de l'òptica acabava de comprar-se en una cotilleria.
El meu amic, no va adonar-se de l'equivocació; s'en va anar directament a correus i li va enviar el paquet a la seua nòvia junt amb una carta.
La nóvia al rebre-ho es va quedar molt estranyada amb el contingut, així que va obrir la carta i va llegir.....
Estimada Marta:
Espere que t'agrade el regal que t'envie, sobretot per la falta que et fan,ja que portes molt de temps portant les mateixes i açò són coses que s'han de canviar de tant en tant.
Espere haver encertat amb el model. La dependenta em va dir que era l´última moda, de fet em va ensenyar les seues i eren iguals.
Jo, per a comprovar si eren lleugeres, les vaig agafar i me les vaig provar allí mateix. No saps com va riure la dependenta, perquè eixos models femenins en els hòmens queden molt graciosos i més a mi, que saps que tinc uns trets molt prominents.
Una xica que hi havia allí em va ajudar també a decidir. Em les va demanar, es va llevar les seues i se les va provar perquè jo poguera veure l' efecte.
A esta xica li lluïen menys que a la dependenta, perquè el pèl li les tapava un poc pels costats, però encara així, em va paréixer que li quedaven molt bé.
Finalment em vaig decidir i te les vaig comprar. Posa-te-les i enseyna-li-les als teus pares, germans i, en fi, a tot el món, a veure que et diuen.
Al principi et sentiràs estranya..., acostumada a anar amb les velles, i últimament a no portar-ne cap...però sobretot, mira que no t'estiguen xicotetes, si no et deixaràn senyal quan te les lleves.
Ah, i vés en compte també que no t'estiguen grans, no siga que et caiguen quan vages caminant.
Perquè et siguen útils i resulten més boniques, m'han aconsellat que les neteges molt sovint.
Igualment em van recomanar que pares atenció amb els fregaments perquè acaben fent-se malbé.
Porta-les amb cura i, sobretot, mira de no deixar-te-les per algun lloc i les perdes, que tu tens el costum de llevar-te-les en qualsevol part.
En fi, ja no et vaig a dir res més....Estic desitjant veure-te-les posades. Crec que és el millor regal que podia fer-te.
Un bes. Carles
Suscribirse a:
Entradas (Atom)