jueves, 18 de octubre de 2012
jueves, 23 de junio de 2011
El está tumbado...
El está tumbado , medio tirado en el sillón. La camiseta sin mangas, deja notar una enorme barriga cervecera. Con los pantaloncitos cortos y las zapatillas de dedo, sus peludas piernas descansan sobre un cojín del suelo.
La barba no afeitada del fin de semana, el brillo del sudor en su cara, y el poco pelo que le queda despeinado, terminan de describir la estampa.
En la mano, una cerveza. En la otra, el mando del televisor. En la mesa dos latas de cerveza ya vacías, el cenicero lleno y un plato con cáscaras de cacahuetes. El cigarrillo, colgando de la comisura de su boca, viendo el partido de fútbol en la televisión. Apenas dice ni hace nada, si no es para acordarse de la familia del árbitro.
Ella sale de su habitación, monísima. Guapa, elegante, arreglada y perfumada, pasa por delante de él, cuando le pregunta:
¿ A donde vas tan empingorotada?
Ella le contesta:
A dar un paseo con mis amigas.
Antes de salir por la puerta, se detiene un momento, se queda mirando el lamentable cuadro, y se hace, en alto, esta pregunta:
¿Será posible que un dia vuelva yo a amarte?
A lo que él, sin apartar los ojos del televisor, responde:
Y tú, ¿cuándo narices has estado en Marte?
La barba no afeitada del fin de semana, el brillo del sudor en su cara, y el poco pelo que le queda despeinado, terminan de describir la estampa.
En la mano, una cerveza. En la otra, el mando del televisor. En la mesa dos latas de cerveza ya vacías, el cenicero lleno y un plato con cáscaras de cacahuetes. El cigarrillo, colgando de la comisura de su boca, viendo el partido de fútbol en la televisión. Apenas dice ni hace nada, si no es para acordarse de la familia del árbitro.
Ella sale de su habitación, monísima. Guapa, elegante, arreglada y perfumada, pasa por delante de él, cuando le pregunta:
¿ A donde vas tan empingorotada?
Ella le contesta:
A dar un paseo con mis amigas.
Antes de salir por la puerta, se detiene un momento, se queda mirando el lamentable cuadro, y se hace, en alto, esta pregunta:
¿Será posible que un dia vuelva yo a amarte?
A lo que él, sin apartar los ojos del televisor, responde:
Y tú, ¿cuándo narices has estado en Marte?
domingo, 12 de junio de 2011
Celebrant l´aniversari d´amics
Un grup d´amics es troben per a triar el lloc on soparan junts per a celebrar la seua festa d´aniversari. Finalment es posen d´acord en sopar al restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè les cambreres són guapes, porten minifalda i escots generosos.
Deu anys després, els mateixos amics, ja cinquantins, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè el menú és molt bo i hi ha una magnífica carta de vins.
Deu anys després, els mateixos amics, ja sexagenaris, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè es un lloc tranquil, sense sorolls i té saló per a no fumadors.
Deu anys després, els mateixos amics, ja setantins, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè el restaurant té accés per a minusvàlids i inclús hi ha ascensor.
Deu anys després, els mateixos amics, ja octogenaris, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, i tots coincidixen en què es una gran idea perquè mai han sopat allí.
Deu anys després, els mateixos amics, ja cinquantins, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè el menú és molt bo i hi ha una magnífica carta de vins.
Deu anys després, els mateixos amics, ja sexagenaris, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè es un lloc tranquil, sense sorolls i té saló per a no fumadors.
Deu anys després, els mateixos amics, ja setantins, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè el restaurant té accés per a minusvàlids i inclús hi ha ascensor.
Deu anys després, els mateixos amics, ja octogenaris, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, i tots coincidixen en què es una gran idea perquè mai han sopat allí.
viernes, 7 de enero de 2011
Lògica i Legalitat
En la universitat, un estudiant acaba de suspendre l´examen de fi d´any de "Lògica i Legalitat".
S´en va a veure el professor i li diu:
- Professor, vosté entén i comprén el tema de l´examen que ens ha posat?
- Naturalment- contesta el professor.
-Bé, aleshores li propose un tracte. Jo li faig a vosté una pregunta de lògica; si em dóna una bona resposta, no sols accepte el suspens, sinó que pot posar-me un zero,però si no ho aconseguix em posa un excel-lent.
Un poc molest per l´arrogància de l´alumne, el professor accepta el repte.
- La pregunta és la següent:
- Descriga´m una situació que siga legal però no lògica; lògica però no legal, i a més a més, ni lògica ni legal.
Després d´una llarga reflexió, el professor reconeix a la fí que no sap respondre i canvia la nota de l´alumnne donant-li l´excel-lent.
Tocat en el seu amor propi, el professor s´en va veure un col-lega i li exposa el problema. Este que ho coneix bé, li respon:
- Mira, el cas és que tu tens 65 anys i estas casat amb una xica de 30, la qual cosa és legal però no lògica.
- D´altra banda la teua esposa té un amant de 23 anys, cosa que és lògica però no legal.
- I per acabar, i a pesar que havia suspés, li acabes de donar un excel-lent a l´amant de la teua dona, la qual cosa ni és lògica ni és legal.
S´en va a veure el professor i li diu:
- Professor, vosté entén i comprén el tema de l´examen que ens ha posat?
- Naturalment- contesta el professor.
-Bé, aleshores li propose un tracte. Jo li faig a vosté una pregunta de lògica; si em dóna una bona resposta, no sols accepte el suspens, sinó que pot posar-me un zero,però si no ho aconseguix em posa un excel-lent.
Un poc molest per l´arrogància de l´alumne, el professor accepta el repte.
- La pregunta és la següent:
- Descriga´m una situació que siga legal però no lògica; lògica però no legal, i a més a més, ni lògica ni legal.
Després d´una llarga reflexió, el professor reconeix a la fí que no sap respondre i canvia la nota de l´alumnne donant-li l´excel-lent.
Tocat en el seu amor propi, el professor s´en va veure un col-lega i li exposa el problema. Este que ho coneix bé, li respon:
- Mira, el cas és que tu tens 65 anys i estas casat amb una xica de 30, la qual cosa és legal però no lògica.
- D´altra banda la teua esposa té un amant de 23 anys, cosa que és lògica però no legal.
- I per acabar, i a pesar que havia suspés, li acabes de donar un excel-lent a l´amant de la teua dona, la qual cosa ni és lògica ni és legal.
viernes, 12 de noviembre de 2010
jueves, 14 de octubre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)