El está tumbado...

El está tumbado , medio tirado en el sillón. La camiseta sin mangas, deja notar una enorme barriga cervecera. Con los pantaloncitos cortos y las zapatillas de dedo, sus peludas piernas descansan sobre un cojín del suelo.

La barba no afeitada del fin de semana, el brillo del sudor en su cara, y el poco pelo que le queda despeinado, terminan de describir la estampa.

En la mano, una cerveza. En la otra, el mando del televisor. En la mesa dos latas de cerveza ya vacías, el cenicero lleno y un plato con cáscaras de cacahuetes. El cigarrillo, colgando de la comisura de su boca, viendo el partido de fútbol en la televisión. Apenas dice ni hace nada, si no es para acordarse de la familia del árbitro.

Ella sale de su habitación, monísima. Guapa, elegante, arreglada y perfumada, pasa por delante de él, cuando le pregunta:

¿ A donde vas tan empingorotada?

Ella le contesta:

A dar un paseo con mis amigas.

Antes de salir por la puerta, se detiene un momento, se queda mirando el lamentable cuadro, y se hace, en alto, esta pregunta:

¿Será posible que un dia vuelva yo a amarte?

A lo que él, sin apartar los ojos del televisor, responde:

Y tú, ¿cuándo narices has estado en Marte?

Celebrant l´aniversari d´amics

Un grup d´amics es troben per a triar el lloc on soparan junts per a celebrar la seua festa d´aniversari. Finalment es posen d´acord en sopar al restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè les cambreres són guapes, porten minifalda i escots generosos.

Deu anys després, els mateixos amics, ja cinquantins, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè el menú és molt bo i hi ha una magnífica carta de vins.

Deu anys després, els mateixos amics, ja sexagenaris, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè es un lloc tranquil, sense sorolls i té saló per a no fumadors.

Deu anys després, els mateixos amics, ja setantins, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, perquè el restaurant té accés per a minusvàlids i inclús hi ha ascensor.

Deu anys després, els mateixos amics, ja octogenaris, es reunixen de nou per a triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen d´acord a sopar en el restaurant de l´Ateneu Cultural, i tots coincidixen en què es una gran idea perquè mai han sopat allí.

Lògica i Legalitat

En la universitat, un estudiant acaba de suspendre l´examen de fi d´any de "Lògica i Legalitat".
S´en va a veure el professor i li diu:
- Professor, vosté entén i comprén el tema de l´examen que ens ha posat?
- Naturalment- contesta el professor.
-Bé, aleshores li propose un tracte. Jo li faig a vosté una pregunta de lògica; si em dóna una bona resposta, no sols accepte el suspens, sinó que pot posar-me un zero,però si no ho aconseguix em posa un excel-lent.

Un poc molest per l´arrogància de l´alumne, el professor accepta el repte.
- La pregunta és la següent:
- Descriga´m una situació que siga legal però no lògica; lògica però no legal, i a més a més, ni lògica ni legal.

Després d´una llarga reflexió, el professor reconeix a la fí que no sap respondre i canvia la nota de l´alumnne donant-li l´excel-lent.

Tocat en el seu amor propi, el professor s´en va veure un col-lega i li exposa el problema. Este que ho coneix bé, li respon:

- Mira, el cas és que tu tens 65 anys i estas casat amb una xica de 30, la qual cosa és legal però no lògica.
- D´altra banda la teua esposa té un amant de 23 anys, cosa que és lògica però no legal.
- I per acabar, i a pesar que havia suspés, li acabes de donar un excel-lent a l´amant de la teua dona, la qual cosa ni és lògica ni és legal.

Sherlock Holmes i el Dr. Watson s´en van anar a passar uns dies d´acampada a un càmping.
Després d´un bon sopar i una botella de vi es van desitjar bona nit i es van gitar amb els seus respectius sacs. Hores més tard Holmes es va despertar i va cridar amb el colze al seu fidel amic:
- Watson, mira al cel i dis-me què veus?
- Veig milions d´estreles...
- I això què t´indica?, - va tornar a preguntar Holmes.
Watson va pensar per un minut i plenament decidit a impressionar al seu amic amb el seus dots deductius va contestar:
- Des d´un punt de vista astronòmic m´indica que hi ha milions de galàxies i
potencialment per tant bilions de planetes.
- Astrològicament parlant m´indica que Saturn està en conjunció amb Tauro.
- Cronològicament, deduïsc que són aproximadament les 3.15 h. de la matinada.
- Teològicament puc veure que Déu és totpoderós i que nosaltres som xicotets
i insignificants.
- Meteorològicament intuïsc que demà tindrem un bonic i solejat dia.
- I a vosté què l´indica, estimat Sherlock?
Després d´un curt silenci, Holmes va parlar:
- Watson, cada dia eres més fava, ¡Ens han robat la tenda de campanya!

Obsessió

Un home que treballava en una fàbrica de conserves enllandades li va confessar a la seua dona que estava posseït per una terrible obsessió: introduir el seu penis en la talladora de cogombres.
Horroritzada, l'esposa li va suggerir que consultara amb un psicòleg. El marit va prometre que ho pensaria, però tots els dies li repetia i repetia a la seua esposa la mateixa història, fins que ella, farta, un dia li va dir:
-¡Doncs fica´l i no m´emprenys més!... és el teu problema.
-Dies després, el marit va arribar capficat, pàl·lid i profundament abatut.
- ¿Què ha passat amor meu?, li va preguntar la dona.
-¿Et recordes de la meua obsessió per ficar el penis en la talladora de cogombres?
-¡Oh,no! - va cridar la dona -¡Dis-me que no ho has fet!
- ¡Sí, sí, ho he fet!....
- ¡Oh,per l´amor de Déu!..¿i que t´ha passat?
- ¡Que m´han acomiadat! respon el marit.
- Però....i,.. ....eh.... .¿Que ha passat amb la talladora de cogombres? ¿No els has contat que és una obsessió i que això és el que t´ha fet dany i, a més, un desgraciat?
- No, no.... a ella també l´han acomiadada.

LES ULLERES DE LA SEUA NOVIA

ASSUMPTE: LES ULLERES DE LA SEUA NÓVIA
　
Un amic meu se'n va anar a Madrid en viatge de treball. Sabent que la seua novia necessitava unes ulleres per a la vista i, trobant la ocasió de comprar-li unes molt boniques i barates, va entrar en una òptica.
Després de veure unes quantes, es va decidir per unes i li les va comprar.....
La dependenta les va embolicar i ell va pagar el compte però, al anar-se,en compte d'agafar el paquet amb les ulleres, va agafar un altre molt paregut que hi havia al costat.
El paquet contenia unes bragues que una clienta de l'òptica acabava de comprar-se en una cotilleria.
El meu amic, no va adonar-se de l'equivocació; s'en va anar directament a correus i li va enviar el paquet a la seua nòvia junt amb una carta.
La nóvia al rebre-ho es va quedar molt estranyada amb el contingut, així que va obrir la carta i va llegir.....
Estimada Marta:
Espere que t'agrade el regal que t'envie, sobretot per la falta que et fan,ja que portes molt de temps portant les mateixes i açò són coses que s'han de canviar de tant en tant.
Espere haver encertat amb el model. La dependenta em va dir que era l´última moda, de fet em va ensenyar les seues i eren iguals.
Jo, per a comprovar si eren lleugeres, les vaig agafar i me les vaig provar allí mateix. No saps com va riure la dependenta, perquè eixos models femenins en els hòmens queden molt graciosos i més a mi, que saps que tinc uns trets molt prominents.
Una xica que hi havia allí em va ajudar també a decidir. Em les va demanar, es va llevar les seues i se les va provar perquè jo poguera veure l' efecte.
A esta xica li lluïen menys que a la dependenta, perquè el pèl li les tapava un poc pels costats, però encara així, em va paréixer que li quedaven molt bé.
Finalment em vaig decidir i te les vaig comprar. Posa-te-les i enseyna-li-les als teus pares, germans i, en fi, a tot el món, a veure que et diuen.
Al principi et sentiràs estranya..., acostumada a anar amb les velles, i últimament a no portar-ne cap...però sobretot, mira que no t'estiguen xicotetes, si no et deixaràn senyal quan te les lleves.
Ah, i vés en compte també que no t'estiguen grans, no siga que et caiguen quan vages caminant.
Perquè et siguen útils i resulten més boniques, m'han aconsellat que les neteges molt sovint.
Igualment em van recomanar que pares atenció amb els fregaments perquè acaben fent-se malbé.
Porta-les amb cura i, sobretot, mira de no deixar-te-les per algun lloc i les perdes, que tu tens el costum de llevar-te-les en qualsevol part.
En fi, ja no et vaig a dir res més....Estic desitjant veure-te-les posades. Crec que és el millor regal que podia fer-te.
　
Un bes. Carles

Enginyer versus polític

ENGINYER VERSUS POLÍTIC

Un senyor que va amb cotxe i s'adona que està perdut, maniobra i pregunta a algú en el carrer:
- Disculpe!, podria vosté ajudar-me? He quedat a les 2:00 amb un amic, porte mitja hora de retard i no sé on em trobe!
- Clar que sí -li contesta- es troba vosté en un cotxe, a uns 7 Km. del centre de la ciutat, entre 40 i 42 graus de latitud nord i 58 i 60 de longitud oest.
És vosté enginyer, veritat? -diu el del cotxe
Sí senyor, ho sóc. Com ho ha endevinat?
Molt senzill, perquè tot el que m'ha dit és "tècnicament correcte", però "pràcticament inútil": continue perdut, arribaré de vesprada i no sé què fer amb la seua informació.
Vosté és polític, veritat? -pregunta el del carrer.
- En efecte -respon orgullós el del cotxe- com ho ha sabut? -
- Perquè no sap on està ni cap a on es dirigix, ha fet una promesa que no pot complir i espera que un altre li resolga el problema. De fet, està vosté exactament en la mateixa situació que estava abans de preguntar-me, però ara, per alguna estranya raó pareix que la culpa és meua.

xiquet de 3 anys

Un xiquet de 3 anys examinava els seus testicles quan prenia el bany.
"Mamà", va preguntar, "És açò el meu cervell?"
　
　
"Encara no", va respondre ella.

Eclipse de Sol

El coronel al oficial de guardia

"Mañana por la mañana hacia las 9,00h habrá un eclipse de sol, cosa que no ocurre todos los dias. Dé la orden para que los hombres formen en el patio de armas en traje de faena, para que contemplen este raro fenómeno que yo les explicaré. En caso de que llueva, no veremos nada, y por tanto los llevará al gimnasio".

El oficial de guardla al capitán

"Por orden del Coronel, mañana a las 9,00h habrá un eclipse de sol: si llueve no se podrá ver desde el patio de armas y, por tanto, en traje de faena el eclipse de sol tendrá lugar en el gimnasio, lo cual no ocurre todos los dias".

El capitán al teniente

"Por orden del Coronel en traje de faena, mañana a las 9,00h la inauguración del eclipse de sol tendrá lugar en el gimnasio. El coronel dará la orden si debe llover, cosa que ocurre todos los dias".

El teniente al sargento

"Mañana a las 9,00h el Coronel en traje de faena eclipsará al sol en el gimnasio, como ocurre todos los dias si hace bueno; si llueve en el patio de armas".

El sargento al cabo

"Mañana a las 9,00h el eclipse del Coronel en traje de faena tendrá lugar al sol en el gimnasio, como ocurre todos los dias, formaréis en el patio de armas".

Comentarios entre la tropa

"Mañana, si llueve, parece que el sol eclipsará al Coronel en el gimnasio. Es una pena que esto no ocurra todos los dias".